Ràdio Interval | Dimecres 12 de novembre, a les 17.00 h
Interval 1 | Diàleg verbal i musical entre l'artista Terre Thaemlitz i Laurence Rassel, directora de la Fundació.
Amb una emissió en directe des de la Fundació Antoni Tàpies durant el període d’obertura de l’exposició Interval. Accions sonores, Ràdio Interval contindrà intervencions de tots els artistes presents a l’exposició, la interpretació del Wunschkonzert de Hanne Darboven per part d’Erica Wise, la interpretació d’An Hour For Piano (Una hora per a piano) de Tom Johnson per part de Lluïsa Espigolé, una intervenció de Jaume Ferrete i un trance col·lectiu guiat per Quim Pujol.
La primera de les emissions serà aquesta tarda a les 17.00 h, protagonitzada per l'artista nord-americà afincat al Japó Terre Thaemlitz. Consistirà en un diàleg verbal i musical amb Laurence Rassel, directora de la Fundació Antoni Tàpies. El programa podrà ser escoltat en streaming per Internet.
Les emissions en directe des de la Fundació Antoni Tàpies tindràn lloc cada dimecres a les 17.00 h. Es pot consultar la programació al web de la Fundació, que també permetrà escoltar el podcast de cada programa i la seva descàrrega lliure. L'entrada a l'exposició durant la durada de les emissions serà gratuïta.
Terre Thaemlitz (1968) és productor/ra multimèdia, escriptor/ra, conferenciant, educador/ra, mesclador/ra d’àudio, i propietari/tària de l’empresa discogràfica Comatonse Recordings. El seu treball combina una mirada crítica cap a les polítiques d’identitat –incloent-hi el gènere, la sexualitat, la classe, la llengua, l’ètnia i la raça– amb una anàlisi continuada de la socioeconomia de la producció comercial. Ha llançat més de quinze discos en solitari, així com múltiples vinils de dotze polzades i peces videogràfiques.
Els seus escrits sobre música i cultura han estat publicats internacionalment en nombrosos llibres, revistes científiques i revistes. Com a divulgador/ra i educador/ra de qüestions sobre transexualitat i homosexualitat des d’un enfocament no essencialista, Thaemlitz ha impartit docència i ha participat a taules rodones a Europa i al Japó. Resideix a Kawasaki, Japó, des de gener de 2001.
Exposició | 7 novembre 2014 - 15 febrer 2015
Interval. Accions sonores
Amb Theo Burt, Hanne Darboven, Ainara Elgoibar, Brian Eno, Lluïsa Espigolé, Laia Estruch, Jaume Ferrete, Raquel Friera, Nicoline van Harskamp, EVOL, Tom Johnson, Susan Philipsz, Quim Pujol, Octavi Rumbau, Terre Thaemlitz i Erica Wise.
Interval. Accions sonores és un assaig sobre els contextos d’escolta. La tradició musical occidental dels darrers dos segles (dominada per la música que es diu a si mateixa culta) ha intentat neutralitzar i fins i tot esborrar els contextos d’escolta.
En aquesta tradició, l’escolta musical només és possible i només és plena en la concentració més absoluta, i envoltada del silenci més estricte; el silenci sepulcral és doncs l’únic context adequat per l’escolta musical, un context que més aviat és un no context, una absència (ideal) de context. Però el fet és que l’escolta musical passa sempre envoltada d’altres coses, envoltada, per exemple, de soroll (el soroll que, diu Jacques Attali, és la manifestació constant de la vida). I aquestes altres coses que passen al context en què es fa efectiva l’escolta no només condicionen la nostra actitud d’escolta (no només tenen un efecte psicològic), sinó que transformen la música mateixa. A l’era digital, diu Peter Szendy, l’oient altera la música, opera amb ella (en fa obres), de manera digital, és a dir, numèricament (amb dígits), però també amb els dits, com el DJ que modifica el gir d’un vinil tocant-lo amb les mans. Es tracta, doncs, d’una escolta que toca.
Quan la música entra al museu d’art contemporani i es converteix en el que se sol anomenar art sonor deixa d’exigir la neutralització del context d’escolta; però, com si es tractés d’un mecanisme de compensació, demana ser presentada com a obra d’art. Se’n subratlla aleshores el suport físic, la dimensió escenogràfica o performativa, la partitura, l’enregistrament, la documentació de qualsevol mena. Se’n magnifica, al cap i a la fi, el context, però s’oblida precisament que també es tracta d’un context d’escolta. Se sol pensar que el museu no és el lloc adequat per a escoltar, i potser per això hi proliferen tant els auriculars (com proliferen, per exemple, al metro).
La condició de possibilitat d’Interval. Accions sonores és la Fundació Antoni Tàpies com a context d’escolta. I a partir d’aquesta condició planteja com a pregunta no només com sona la música al museu, sinó també com sona el museu. La proposta consta d’instal·lacions sonores, conferències, concerts i un cicle de programes de ràdio.
Comissaris: Lluís Nacenta i Laurence Rassel.
Més informació
|
Twitter
Facebook
Youtube
RSS 
Bloc Zoom
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada