La Fundació presenta una selecció renovada d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra als Espais A i B, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies.
El recorregut s’inicia amb Creu de paper de diari, una obra de 1946-1947 que exemplifica l’interès primerenc pels materials extrapictòrics i per la representació de la creu, que serà característica del seu llenguatge de maduresa, i amb dos dibuixos de 1948, Dibuix i Carbó i tinta, que mostren referències a Miró i Klee. Segueix amb una tria d’obres del bienni 1950-1951, realitzades durant l’estada de Tàpies a París, becat per l’Institut Francès de Barcelona, que adopten un marcat contingut social (Ells acusen, Sèrie Història Natural), i que mostren un vocabulari encara en formació. Les seves preocu- pacions socials i polítiques també es faran paleses en obres posteriors, com ara A la memòria de Salvador Puig Antich (1974, creada en memòria de l’anarquista català Salvador Puig Antich) i Composició amb números (1976, creada en memòria de l’activista Oriol Solé i Sugranyes, abatut per la Guàrdia Civil després d’haver fugit del penal de Segòvia l’abril d’aquell mateix any).
L’exposició també compta amb una tria d’obres matèriques, característiques del seu període de maduresa, i en què els materials confereixen a les obres unes superfícies denses i opaques, visibles en Gris, taronja i rosa, 1967, Llinda, 1975, i Dues formes, 1999. També s’hi pot veure una representació d’objectes i d’escultures (com ara Armari, 1973, i Taula de despatx, 1987), i d’obres de la dècada dels vuitanta en què el protagonista és el vernís (Pintors malvats, 1988, obra que fa referència a l’escriptor, filòsof, místic i teòleg mallorquí del segle XIII Ramon Llull). La mostra també inclou algunes obres que fan palès l’interès de Tàpies per la música (Concert, 1985, i Urbilder (díptic), 1988). L’itinerari es completa amb la projecció del documental Te de Tàpies, 2004, dirigit per Carolina Tubau i produït per Televisió de Catalunya.
Te de Tàpies , 2004
Durada: 62 min.
Versió original en català.
Subtítols: 10.30 h, castellà; 11.32 h, anglès; 12.34 h, castellà; 13.36 h, anglès; 14.38 h, castellà; 15.40 h, anglès; 16.42 h, castellà; 17.44 h, anglès.
Altres exposicions
7 novembre 2014 – 15 febrer 2015
Interval. Accions sonores
Interval. Accions sonores és un assaig sobre els contextos d’escolta.
La tradició musical occidental dels darrers dos segles (dominada per la música que es diu a si mateixa
culta) ha intentat neutralitzar i fins i tot esborrar els contextos d’escolta. En aquesta tradició, l’escolta musical només és possible i només és plena en la concentració més absoluta, i envoltada del silenci més estricte; el silenci sepulcral és doncs l’únic context adequat per l’escolta musical, un context que més aviat és un no context, una absència (ideal) de context. Però el fet és que l’escolta musical passa sempre envoltada d’altres coses, envoltada, per exemple, de soroll (el soroll que, diu Jacques Attali, és la manifestació constant de la vida). I aquestes altres coses que passen al context en què es fa efectiva l’escolta no només condicionen la nostra actitud d’escolta (no només tenen un efecte psicològic), sinó que transformen la música mateixa. A l’era digital, diu Peter Szendy, l’oient altera la música, opera amb ella (en fa
obres), de manera digital, és a dir, numèricament (amb dígits), però també amb els dits, com el
DJ que modifica el gir d’un vinil tocant-lo amb les mans. Es tracta, doncs, d’una escolta que toca. |
Més informació
Altres activitats
Twitter
Facebook
Youtube
RSS 
Bloc Zoom
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada