Darrer mes de Harun Farocki. Empatia amb actes especials

Fins el 16 d'octubre de 2016 | Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

Imatge de sala de l'exposició Harun Farocki. Empatia © Fundació Antoni Tàpies, 2016.

L'exposició Harun Farocki. Empatia, vigent fins el 16 d'octubre, arriba al seu darrer mes i la Fundació Antoni Tàpies us ofereix un seguit de conferències amb els millors experts sobre l'obra de Harun Farocki.

5, 6 i 7 d’octubre de 2016, a les 19.00 h

Harun Farocki / Treball, guerra i museu

Actes al voltant d’Harun Farocki. Empatia amb la participació de Núria Gómez Gabriel, Antje Ehmann, Filipa César, Kodwo Eshun, Éric Alliez, Mauricio Lazzarato i Carles Guerra

L’exposició Harun Farocki. Empatia mostra una àmplia selecció d’instal·lacions on el tema central no només és el treball observat, sinó també el treball del cinema, el treball que realitza la càmera, i la seva capacitat de convertir en treball tot el que discorre davant la seva mirada. Fins i tot l’espectador que acudeix a aquesta exposició –i que contempla aquestes imatges– es veu immers en una situació en la qual se li suggereix que actuï com un muntador.

Per pensar i celebrar aquest cineasta alemany convertit en referent indiscutible de les noves generacions, i tancar així uns mesos en els quals la seva obra ha estat objecte d’escrutini, la Fundació Antoni Tàpies organitza una sèrie d’actes. Aquells que van col·laborar estretament amb Harun Farocki i aquells altres que han considerat el seu llegat crític com una eina de futur compartiran les seves visions i anàlisis d’un cinema que ha abandonat la sala com a referent simbòlic per encarnar-se en els espectadors dels nous museus. Entre altres participants, comptarem amb Núria Gómez Gabriel, Antje Ehmann, Filipa César, Kodwo Eshun, Éric Alliez, Mauricio Lazzarato i Carles Guerra. | Més informació

Dimecres 5 d’octubre de 2016, a les 19.00 h | Conferència

Cinema incorporat: pràctiques liminars en l’audiovisual contemporani
Presentación a càrrec de Núria Gómez Gabriel

La documenta X (Kassel, 1997) va suposar un punt d’inflexió pel que fa a les condicions de producció i distribució del cinema contemporani en la institució museu. No només va respondre a l’extrema heterogeneïtat de les pràctiques documentals i l’expansió dels mitjans contemporanis desbordant els límits espacials i temporals del cub blanc, sinó que també es va situar en una ruptura dels seus marcs ideològics. A partir d’aquest primer cas d’estudi, la investigació que es presenta pretén aproximar-se a la noció d’un Cinema incorporat com aquell que es defineix a priori per ser transfronterer, és a dir, que no ocupa un territori fix sinó que es constitueix en les característiques mateixes de la globalització: la migració i la mobilitat.

Núria Gómez Gabriel és artista-investigadora i la seva pràctica inclou la programació, la crítica i la docència. Forma part del microcol·lectiu editorial Cine Quieto i desenvolupa la seva activitat com a gestora cultural a la sala KINO. Els seus treballs s’han mostrat en contextos com ara Las Jornadas de la Imagen del Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid, 2016), The Museum Is Closed al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona, 2016) i el Festival LOOP (Barclona, 2016) i també ha format part d’exposicions col·lectives com ara Do it with Others (Madrid, 2016), ArtBo (Bogotà, 2015) o Autoedit (Pamplona, 2014), entre d’altres. Actualment col·labora com a programadora audiovisual en el marc de l’exposició DIY a la Fundació Joan Miró (Barcelona, 2016).

Dijous 6 d’octubre de 2016, a les 19.00 h | Lectura i conferència

Introducció
A càrrec de Carles Guerra i Antje Ehmann

Carles Guerra és comissari de l'exposició Harun Farocki. Empatia i director de la Fundació Antoni Tàpies.
Antje Ehmann és comissària de l'exposició Harun Farocki. Empatia, autora, artista i membre del Harun Farocki Institut.

A Prototype for a Future Archaeology of the Image
Conferència a càrrec de Kodwo Eshun

Kodwo Eshun és Professor de Teoria de l'Art Contemporani al Departament de Cultures Visuals, Goldsmiths, University of London i professor visitant, crític curatorial en cibermitjans, Universitat de Ginebra d'Art i Disseny.

Divendres 7 d’octubre de 2016, 19.00 h | Conferència i presentació de llibre

Guerres i capital
Presentació a càrrec de Maurizio Lazzarato i Eric Alliez

«Estem en guerra», declara el president de la República el vespre del 13 de novembre. Però, què és exactament aquesta guerra? La contrahistòria del capitalisme que proposem aquí pretén recuperar la realitat de les guerres que ens infligeixen i ens són negades: no parlem de la guerra ideal dels filòsofs, sinó de les guerres de classe, de raça, de sexe o de gènere, les guerres de civilització i mediambientals, les guerres de subjectivitat que fan estralls en el si de les poblacions i que constitueixen el motor secret de la governabilitat liberal.

Posant nom a l’enemic (el refugiat, l’immigrant, el musulmà), els nous feixismes estableixen la seva hegemonia sobre els processos de subjectivació política monopolitzats per termes de caràcter racista, sexista i xenòfob que atien la guerra entre els pobres i mantenen viva la filosofia de guerra total del neoliberalisme. Atès que la guerra i el feixisme són la repressió del pensament posterior al 68, no només hem llegit la història del capital a través de la guerra, sinó que també l’hem llegida a través de l’estranya revolució del 68, que és l’única que permet el pas de la guerra a les guerres –i d’elles, a la construcció de noves màquines de guerra contra la financiarització contemporània. Així doncs, es tracta d’empènyer el «pensament del 68» més enllà dels seus límits i de reorientar-lo cap a un nou pragmatisme de les lluites, vinculat a la guerra contínua del capital. És a dir que es tracta sobretot de preparar-nos per a les batalles que haurem d’entaular si no volem ser vençuts sempre.

Maurizio Lazzarato és sociòleg independent i filòsof. Viu i treballa a París. Entre les seves últimes publicacions es troben Gouverner par la dette i Marcel Duchamp et le refus du travail. Escriu així mateix sobre cinema, vídeo i les noves tecnologies de la producció d’imatges. Col·labora amb Angela Melitopulos en la producció d’instal·lacions de vídeo. Va elaborar amb el Groupe Knobotic Research el projecte 10_dencies/ travail immatériel per a la Biennal de Venècia.

Eric Alliez és filòsof i professor de l’Université Paris 8 i del Centre for Research in Modern European Philosophy, de la Kingston University (Londres). Des del seu primer llibre, Les Temps capitaux (pròleg de G. Deleuze, 1991), ha publicat àmpliament sobre filosofia contemporània, art i política. Défaire l’imagen. De l’art contemporain (2013) és l’últim volum d’una trilogia centrada en una crítica de l’estètica, la que també inclou L’Œil-Cerveau. Nouvelles Histoires de la peinture moderne (2007) i La Pensée-Matisse (amb Jean-Claude Bonne, 2005). La seva propera publicació és Guerres et capital (amb Maurizio Lazzarato).