CENTRE D'ART LA RECTORIA_PRESENTACIÓ


El Centre d'Art La Rectoria (Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada) us convida a la presentació del treball realitzat per l'artista Pepa Salas Vilar, guanyadora d'una de les beques creació / residència 2016 convocades per la Fundació.Pepa Salas Vilar és una artista, natural d'Úbeda, que des de fa sis anys viu i treballa a Hannover (Alemanya).
Ha cursat la llicenciatura en la Facultat de Belles Arts de Granada;  ha estat becària Erasmus a l'Accademia di Belle Arti, a Bolonya (Itàlia) i becaria pre-doctoral Leonardo da Vinci a l'Institut de disseny de la Politècnica de Koszalin (Polònia).
Aquest 2016 s'ha doctorat en Belles Arts per la Universitat de Granada.

“…Su rostro parecía inquieto, su atención alerta, como quien espera la llegada inminente de algo. Su cuerpo agitado miraba una y otra vez al cielo a través de la
ventana. Movía sus pies con un ritmo intranquilo. Con sus dedos daba golpecitos mecánicos sobre la mesa a modo de código secreto. Padecía el anual “Zugunruhe” antes de cada viaje. De pronto, un gesto aliviado en la mirada, como quien escucha la llegada de lo esperado.
– Ya están aquí. Ahora es el momento!
Sus pupilas se dilatan, abre la ventana y respira hondo. Mira atrás por un instante su hogar, (su alto nido ubicado en una catedral del norte de Europa) allí quedaban sus padres, su cama, sus objetos personales… Y sin pensarlo demasiado, alza el vuelo y se une a una banda de cigüeñas con dirección al sur, a la África cálida.
Allí pasará todo el invierno, hasta que vuelva a sentir de nuevo el palpitante “Zugunruhe” que la orientará durante el vuelo y la devolverá sana y salva a casa.”
Pepa Salas Vilar
Con mi obra reflexiono sobre el tema de la migración humana, utilizando como metáfora las aves y otros animales terrestres o marinos, que emigran como el hombre para sobrevivir.
Me interesa el fenómeno “Zugunruhe” que sufren las aves migratorias antes de iniciar sus rutas migratorias. Y también por el contrario, el hecho interesante, que existan animales residentes, que no tienen la necesidad de emigrar, (al igual que muchos humanos que nunca abandonan sus hogares y permanecen siempre en el lugar donde
nacieron).
El instinto de supervivencia, de avanzar, de alcanzar una vida mejor… es lo que impulsa a una persona o a un animal a dejarlo todo y empezar de cero en otro lugar, independientemente de un futuro regreso al hogar, o no.
Es la llamada del Zugunruhe, un anhelo, un reclamo interno que nos hace alzar el vuelo hacia un destino incierto.
Aquest missatge es per colbacat@colbacat.cat. Si vols deixar de rebre els nostres e-mails pots donar-te de baixa en qualsevol moment fent clic aqui
Este mensaje es para colbacat@colbacat.cat. Si no desea recibir nuestros e-mails en el futuro puedes darte de baja haciendo clic aqui
This message has been sent to colbacat@colbacat.cat. If you do not want to receive our mails in the future you can unsubscribe by clicking here

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CCCB_AGENDA

Carta de la Mesa Sectorial del Arte Contemporáneo