AMICS DE LES ARTS_PRESENTACIÓ LLIBRE

Si no pots veure bé aquest missatge, obre'l en el teu navegador. Amics de les Arts i Joventuts Musicals us convida a la Presentació del llibre "TBO, 100 anys" de Jordi Manzanares que tindrà lloc el dijous 15 de desembre de 2016, a les 19:00h, a la Sala Joaquim Vancells (Carrer de Sant Pere, 46, primera planta) i anirà a càrrec d'Ernest Urdí     JORDI MANZANARES Barcelona, 1963 Llicenciat en Geografia i Història i en Periodisme. Durant més de vint anys, va treballar en diversos mitjans informatius catalans. Va obtenir el premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil pel seu llibre Alegría. Una revista per combatre En Patufet (Pagès, 2007). Ha participat en les obres col·lectives Gran catálogo de la historieta. Catálogo de los tebeos 1880-2012 (ACyT, 2013), Tebeos. Las revistas infantiles (ACyT, 2014) i Josep Coll. El observador perplejo (Diminuta/Trilita, 2015). Col·labora amb la revista web Tebeosfera i amb el portal de la Fundació Gin Humoristan. Museu digital de l'humor gràfic. El segle del TBO Es compleixen ara cent anys de l'aparició de TBO, la més longeva de les revistes d'historietes que s’han publicat a Espanya. La seva popularitat va ser tan gran que va acabar donant nom a totes les del seu gènere, els tebeos. Només per això, ja mereix un lloc d'honor en la història del còmic català i espanyol. Encara que amb algunes interrupcions, TBO es va publicar durant la major part del segle XX, de 1917 a 1998. Va patir directament les conseqüències del complex període històric que li va tocar viure i, des de la seva peculiar perspectiva, va reflectir d'alguna manera en les seves pàgines la realitat social de la qual formava part i els canvis que s’hi produïen. Iniciem així aquest recorregut per aquests cent anys: el segle del TBO. MIRADES D'ANADA I TORNADA Per Josep Cuní Jo vaig ser un nen TBO. Recordo esperar amb ansietat els dissabtes de la meva infantesa quan el meu pare me’l portava a casa o em portava amb ell a l'estanc a comprar-lo aprofitant el seu avituallament setmanal de tabac. I entre Celtas i Bisonte, caliquenyos i picadura, allà hi eren. Penjats amb una agulla d’estendre en una corda fluixa darrere dels vidres. La selecció de publicacions de finals dels cinquanta es repartia no se sabia amb quin criteri, si és que n'hi havia algun, més que el de mostrar la mercaderia nouvinguda i esperar que la seva venda permetés la visualització de l'interior del local. El ritual començava amb el TBO, considerat l'autèntic per la meva mare, que en els seus pocs moments lliures també el repassava. Li agradava La família Ulises, potser perquè estava a la contraportada i donar la volta a l'exemplar era l'únic que es podia permetre en una època d'obligació abans que de devoció. Amb les pàgines entre les meves mans, em recollia a la meva habitació i el devorava al primer assalt. Després venia la seva digestió lenta. El repassava cada dia fins a l'arribada del següent. Crec que el memoritzava. De vegades, en detectar la seva desaparició de la tauleta de nit, em movia una cert neguit que desapareixia quan el trobava. Solia estar al despatx del meu pare. El recuperava i deduïa que si ell havia optat per aquella publicació i no per una altra era també perquè s'havia convertit en la seva preferida, perquè la coneixia d'abans i perquè també havia conformat la seva infantesa. Amb el temps, vaig ampliar el ventall. I encara que a tots els dèiem "tebeos", a la meva família es distingia entre l'original i la resta i es valoraven aspectes que poc o res tenien a veure amb les sensacions que em produïen, inicialment el motiu de l'adquisició però convertit finalment en mera excusa. I allà estaven els invents del professor Franz de Copenhaguen que sempre em van semblar inversemblants, però no perquè ho fossin -que ho eren- sinó per la meva mirada ingènua que manifestava una clara incapacitat de comprensió davant de tanta creativitat. Passats els anys, quan ja parlàvem de "còmics" i ho passàvem tot pel tamís de l'estadística, van transcendir les xifres de vendes del TBO. I encara que a ulls d'avui, 280.000 exemplars semblin una nimietat que ja voldrien les publicacions que queden, diaris inclosos, contextualitzats al 1963 obliga a parlar de rècord sense pal·liatius. Eren els temps de l'enlairament de la societat de consum que cantava amb el Dúo Dinámico o amb Luís Aguilé, que embadalia amb West Side Story i veia Frank Sinatra com un ídol inabastable alhora que amenaçat per Elvis Presley i el fulgurant impacte dels primers The Beatles. I encara que aquesta banda sonora internacional era només per avançats en una Espanya endarrerida, mostrava lentament el camí cap a l'ampliació i consolidació d'una classe mitjana que trobava en els personatges de l'Escola Bruguera la sabata del seu peu. Pulgarcito era el substitut quan fallava la distribució del TBO. A vegades, en moments de generositat, fins i tot era el complement. Tío Vivo o DDT eren l'alternativa i remei obligat abans que quedar-me sense paper. I així l'univers de la il·lusió s'anava ampliant amb l'avidesa que Carpanta perseguia tiberis, Mortadelo y Filemón s'obligaven a resoldre casos impossibles i Pepe Gotera y Otilio a convertir-los en els nyaps habituals en una societat on existien i es potenciaven. Arribarien després el Capitán Trueno i les Hazañas Bélicas, Jabato i Superman, Tintín i Mafalda. Però ja eren una altra cosa i responien a altres impulsos. Els que apareixien amb el creixement i l'evolució, les noves inquietuds i insatisfaccions, les ànsies de saber i canviar, l'adolescència i primera joventut en un poble tranquil i en una família que aspirava a que els fills visquessin millor que els seus pares que, al seu torn, no havien aconseguit trencar amb les tradicions, memòries i costums dels seus encara que intentessin modernitzar-les en va. Paisatge d'un temps remot. Evocació d'una època en blanc i negre on la il·lusió es frenava amb una quotidianitat que semblava inamovible. Una rutina alterada només pels petits plaers que es podien permetre les famílies menestrals pendents sempre de gastar els diners justos per sobreviure ajustadament. Si un ja tenia unes sabates en estat acceptable, per què en necessitava unes altres? Vist amb els ulls d'avui, pot sonar a les batalletes de l'Abuelo Cebolleta i la garreperia de Doña Urraca. Però la mirada actual no pot projectar-se sobre aquell quadre en color sípia sense córrer el risc de minimitzar el seu impacte ni provocar furtius somriures de ridiculització. Res a veure, poc a objectar, llevat que aquelles publicacions, amb el TBO avui centenari al capdavant, eren un salvavides en un mar de inanitat. Aportaven la poca distracció que un podia tenir fora de la rigidesa de l'escola i l'obligació familiar. Un oasi al desert de les emocions. Un somriure en un bosc de serietat. I tot observat per tres lletres que em semblaven màgiques i que abrigaven uns personatges que m'ensenyaven a llegir lletrejant les seves bogeries i m’obrien la imaginació visualitzant els seus perfils. Opisso, Benejam, Muntañola i molts altres han estat des de llavors noms d'agraïment. Creadors de realitats que avui en diríem virtuals però que amagaven en les seves aventures o vivències el realisme d'una societat marcada pel jou i les fletxes i sotmesa a la “unidad de destino en lo universal”. Potser per això vaig arribar a creure que Josechu el Vasco o Eustaquio Morcillón i el seu fidel Babali també em miraven. I es permetien la llicència d'advertir-me que em veien mentre em feien l'ullet dissimulant l'error ortogràfic imaginat. Perquè el TBO ho entenia com un intercanvi de mirades. Una observació d'anada i tornada com la que desprenien les estampes o els rostres religiosos. Canviant, això sí, la sanció de la paüra per la complicitat de l'alegria. I aquí estava també el seu valor afegit. Per això sé que ells a mi també em veien. Ho juro. Pròleg: Josep Cuní Mides: 210 x 270 cm. Idioma: Català. Característiques: Rústica. Color: B/N. ISBN: 978-84-942399-9-1 Dipòsit legal: B-22522 – 2016 Pàgines: 172 PVP: 20 euros Organiten:       Amb el supoirt de:   Enviat per: Amics de les Arts i Joventuts Musicals Carrer del Teatre, 2, Terrassa, España Terrassa, CT  08221 Entra a www.amicsdelesarts-jjmm.cat